Sabies què?

Les cactàcies del gènere Opuntia, que inclou la figuera de moro (Opuntia maxima Mill.), i les del gènere Nopalea es coneixen a Mèxic pel nom de Nopales, que ve de d’idioma nàhuatl, dels asteques, que l’anomenaven nochtli o nopalli , i els fruits reben el nom de tunas, si són dolços, o xoconostles, si són amargants o agres.

Amb aquesta planta s’elaboren infinitats de productes cosmètics: Xampús, suavitzants, preparats per esbandir els cabells, cremes per a les mans i el cos, sabons, mascaretes humectants, estimulants i netejadores, gels per a la dutxa, per al cabell i reductors, locions astringents, pomades, cremes de tot tipus i cosmètics diversos.

Antigament, les tiges eren aprofitades com a base per a fer lliscar pedres per a facilitar la construcció de les piràmides i més tard és va utilitzar el mucílag com a recobriment de murs polits amb pedra i Diego Rivera va cobrir alguns dels seus murals amb la bava del nopal per a conservar-los. Avui dia, encara es segueix usant com base de pintures per a cases.

Recordo que de petita, la meva mare ens feia xarop de les figues de moro. També ens les donava pelades en un plat amb un xic de mel. El que jo no coneixia és que els artells també es mengessin. Va ser en un viatge per centre Amèrica, quan vaig descobrir la “ensalada de nopales”, feta amb els artells pelats, tallats a juliana i bullits. Condimentada amb suc de llimona, ceba tendra, tomata pelada, coriandre i sal.

FITXA TÈCNICA

Opuntia maxima Mill.

Català: Figuera de moro, figuera de pala, figuera de pic, figuerassa

Castellà:Chumbera, higuera chumba, higuera de Indias, nopal, higuera de tuna

Descripció:És un arbust punxós, a vegades arborescent, de la família de les cactàcies, de fins a 6 metres d’alçada, format per artells plans (peces articulades que componen les tiges) i carnosos. Aquests artells poden arribar als 60 cm de llarg i tenen arèoles amb nombrosos pèls rígids (gloquidis) marrons o groguencs i caducs, i normalment 1-5 espines per arèola, de 2-3 cm de longitud, de color blanc. Les flors són molt grans, de 5-10 cm diàmetre, i de color groc brillant o taronja viu. Els fruits són carnosos, de ovoides a oblongs, de 6 a 10 cm de longitud, proveïts de gloquidis i a vegades també d’espines i de color verd o ataronjat fins roig quan maduren.

Hàbitat:Creix en penya-segats, al voltant de cases de pagès, en cultius abandonats, vores de camins, talussos, marges, vessants secs i rocosos, matollars degradats, garrigues, etc., principalment vora el mar, encara que en alguna ocasió es troba en indrets assolellats i càlids de l’interior del país.
A la Costa sovint forma part amb Agave americana de brolles i prats litorals.
En l’actualitat és una planta naturalitzada amb caràcter invasor. Per tant evitarem plantar-la. Millor recollir els fruits silvestres per evitar que es propagui més i amenaci altres espècies autòctones.

Floració i collita: Floreix de maig a juliol i fructifica a l’estiu i a la tardor. Els fruits solen mantenir-se a les mates durant molt de temps.
Els artells tendres es cullen quan tenen una mida aproximada de 15-20cm.
Hem d’anar molt en compte de no punxar-nos, les espines són quasi invisibles i de vegades només que faci una mica de vent ja se’ns poden clavar.
El millor és portar unes pinces de cuina per agafar els fruits sense tocar-los i posar-los en una capsa. Quan arribeu a casa els deixeu en remull una nit, els esbandiu i quedaran nets per consumir.
Amb els artells també farem el mateix, després els pelarem i cuinarem com es vulgui.

Part comestible: Els artells i els fruits

Aplicacions gastronòmiques: Els artells tendres cuits com a verdura. Es poden preparar en escabetx, salmorra i adobats. Amb ells es fan brous, sopes, cremes, salses amanides, guisats, truites, s’empanen, etc i també begudes i postres. 
Per fer vinagretes és també molt interessant, per la seva virtut d’emulsionar.
Per a evitar la bava es congelen o es colen. Es recomana també, entre altres coses, utilitzar all, bicarbonat, fulla de blat de moro, suc de llimona, cendra o pedra volcànica barrejat amb l’aigua.

Propietats:  El contingut nutricional d’aquesta planta compren minerals com el calci, ferro, alumini i magnesi, sulfats i fosfats, potassi, sílice, sodi, manganès, carbohidrats, components nitrogenats edemes de vitamines A, B1, B2 i C

Mèxic és reconegut pels seus més de 100 productes i subproductes que obté del nopal, sobretot per a la reducció dels nivells de colesterol, triglicèrids i glucosa resultant del consum de nopal fresc o deshidratat en pols, càpsules, tabletes, “trociscos” o te. Part d’aquestes propietats medicinals es deuen al mucílag, pectina o “bava”, que es un polisacàrid complex composat per arabinosa i xilosa. És abundant en la planta i s’utilitza per augmentar la viscositat del pulque o per a curar cremades.

RECEPTES

Cliqueu aqui per veure la recepta del tàrtar de salmó i figues de moro ...