El nom genèric de Rumex, prové del llatí "xuclar" i segons sembla, els romans xuclaven les fulles de les agrelles per alleujar la sed, i els seus metges ja la feien servir com a diuretic

Aquesta planta encara s'utilitza en l'herboristería popular, com a us extern contra les afeccions cutànies i com a us intern com a cura primaveral, depurativa, estomacal, i antiescorbútica

El plat més famós fet amb agrelles, no només a la cuina francesa sinò arreu del món, va ser l'escalopa de salmó a les agrelles, un plat creat pels germans Troisgros. Aquest plat sencill però genial va ser creat per l’ocasió del ja famós dinar servit al llavors president Valerie Giscard D'estaing, per la celebració de la imposició de la condecoració francesa de "la legió d'honor" al cuiner Paul Bocuse. Aquesta recepta essencialment consisteix en escaldar les fulles de les agrelles en un fumet de peix i vermuth blanc, afegint-hi una reducció de crema fresca. Aquesta salsa es serveix de guarnició amb els lloms de salmó molt poc cuits en una paella antiadherent.

Rumex acetosa L.

Català:

Agrella, vinagrella, xiscolls

Castellà:

acedera, vinagrera, agrilla, romaza, rúmex, salgadera, acederón, lengua de vaca

Descripció:

Planta perenne de fins a 130cm d'alçada. Fulles en forma de sagetes  amb un llarg peciol i que medeixen de 10 a 15 cm. de llarg; són de color verd fosc amb algún matís vermellòs. Cap al juny formen unes espigues verticals de flors vermellosses que recorden la forma de les llavors de pebrot

Hàbitat:

Viu en camps sense cultivar, als marges de camins i boscos

Floració i collita:

De primavera a l'estiu. Collir les fulles tendres abans que la planta floreixi,o sigui abans que li creixin les espigues. En cas de trobar la planta ja florida, recol.lectar les fulles més petites que estàn enganxades a la tija. També la podem cultivar a casa, agafem les llavors de l'espiga i les guardem amb una paperina fins al més de gener, moment en que les plantarem

Part comestible:

les fulles tendres

Aplicacions gastronòmiques:

En podem  fer truites, sopes, per fer-ne salsa, el seu sabor picant, la fa idonea per acompanyar peixos i carns. També es consumeix com a verdura, però tenint en compte que conté àcid oxàlic, s'ha de fer bullir en dues aigües, igual que les espinacs. També es pot menjar crua en amanida barrejada amb d'altres herbes, l'agrella aporta un toc àcid i refrescant.

Unaltra aplicació que està en desús és la de cuallar la llet amb el suc de la planta natural.

Per maridar carns de caça és ideal ja que ajuda a fer-la més tendra.

Propietats:

les fulles contenen sals de potassi i són reconstituents. També  contenen grans proporcions de vitamina A, que protegeix contra les infeccions i millora la vista. Però la vitamina més important que conté aquesta planta és la C, contra els constipats, l'apoplexia, l'acné i la fortalització dels ossos. Hem de tenir en compte però, l'alt contingut en àcid oxàlic al igual que les espinacs, no se'n pot abusar, doncs podriem provocar danys al ronyó