Sabies què?

La primera vegada que el meu pare em va veure menjant créixens, em va dir que si tenia gana ja em colliria un parell d’enciams, que allò s’ho menjaven les cabres! Ell com a bon ramader coneix molt bé les plantes que han de menjar o evitar el ramat; en aquest cas els créixens els hi dona a les cabres i ovelles quan estan constipades. Diu que és la millor vacuna i de fet raó no li falta, doncs aquesta planta conté molta vitamina C.

Els antics peregrins del Camí de Santiago feien servir els créixens com a planta medicinal contra les inflamacions, els dolors produïts pel reuma, les estries de la pell i altres ferides.

Els créixens han estat utilitzats en medicina per les seves propietats antiescorbútiques per ser rics en iode, sofre i ferro.

És una planta depurativa per excel·lència, s’aconsella menjar créixens quan es tenen pedres als ronyons i a la vesícula biliar.

A nivell topic, són uns grans cicatritzants i ajuden a curar molts problemes de la pell.

Una propietat que tenen també, és la d’estimular la tiroides

Pius Font Quer, escriu en el Dióscorides renovado, que els créixens, a part de les seves propietats antiescorbútiques, també netegen l’estómac, maten llombrius intestinals, mundifiquen les vies urinàries, provoquen l’orina, i combaten el reuma, la bronquitis, i tot tipus d’enfermetats catarrals. Menjats en quantitats moderades, tonifiquen l’estómac, i obren la gana.

FITXA TÈCNICA

Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek

Català: Créixens, créixems

Castellà: Berros, mastuerzo de agua

Descripció: Planta perenne, aquàtica, dels 10 a 60 cm d’alçada, amb tiges tendres i carnoses i amb arrels en cada nus. Les flors són blanques petites, en forma de creu i agrupades en ramets. Les fulles són de color verd intens, dividides en segments que arriben fins a la vena central. El fruit és una síliqua d’uns 2 cm de llargada. Hi ha una planta que se li assembla molt : Apium nodiflorum, que viu en els mateixos indrets, fàcil de reconèixer pels seus folíols dentats i les flors reunides en umbel·les, i que no és aprofitable

Hàbitat:Al ser una planta aquàtica viu en mig de corrents d’aigua i rieres

Floració i collita:Floreix  una mica abans del mes d’abril, s’ha de collir abans que floreixi doncs les fulles es tornen més picants. Així doncs a partir del mes de gener es poden collir els brots que sobresurten de l’aigua. És convenient collir la planta el mateix dia que s’ha de consumir doncs de seguida es panseix. És molt important que conegueu bé el rierol d’on colliu créixens, doncs existeixen molts corrents d’aigües contaminades.

Part comestible:Tiges i fulles, quan més tendres millor, doncs quan la planta creix molt per sobre l’aigua esdevé excessivament picant. No mengeu els créixens una vegada florits, doncs podrien fer mal d’estómac.

Aplicacions gastronòmiques:Per menjar amanit, en cremes i sopes.

Com a guarnició de carns fredes o peixos.

El sabor dels créixens recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç.

Propietats:Els créixens tenen un alt contingut en sals i minerals (potassi, calci, ferro, sofre, iode i sodi), és molt ric en fibra, vitamina C i vitamina A.

RECEPTES

Clica aquí per veure la recepta de l'Amanida aromàtica de créixens amb taronja i bacallà