Quan era petita pensava que la flor de la pastanaga, una vegada cau la flor i queda apinyada amb els seus fruits, era la casa de les marietes. Ara passejant amb el meu fill, en Lluc, juguem a encertar quin animaló viu en aquests nius... compartir una tarda amb natura i nens és com reprendre aquelles emocions inocents i tant sanes que han quedat enrera a la mèmoria.

El nom de Daucus carota, prové del grec dâukus, mot amb el que denominaven diferents umbel.liferes i del llatí carota, carrota, nom que li és aplicat ja per Apicius Caelius (230dC) al seu llibre de cuina

Originaria d’Àsia central i els països mediterranis, els grecs i els romans ja la cultivaven i la consumien, tot i que era d’un altre color: púrpura original.

La causa que el color actual de la pastanaga cultivada sigui el taronja es deu a les varietats utilitzades a Holanda, que van augmentar la quantitat de carotè i és el responsable del pigment taronja de la pastanaga.

La silvestre, varietat de la que jo parlo en aquest article, és de color blanquinosa i s’ha d’arrencar abans que faci flor la planta, doncs sinó esdevindria massa llenyosa. Tanmateix si l'arranqueu amb flor, la podeu utilitzar per aromatitzar sopes i brous.

Antigament feien servir l’arrel de la pastanaga per curar les llagues de la pell. L’aixafaven amb una pedra fins convertir-la en papilla i llavors ho aplicaven directament sobre les llagues per netejar-les i curar-les.

Daucus carota L.

Català:

Pastanaga silvestre, carrota

Castellà:

Zanahoria silvestre

Descripció:

Herba bianual, les tiges fan fins a 150cm. d'alçada, estriades i peludes. Les fulles estan dividides i subdividides en segments; són fulles tripinnades semblants a les de la falguera. A la base són més grans i a la tija són petites i sèssils, de color verd fosc. Les flors són molt petitones de color blanc i reunides en umbel·les terminals compostes, de 5 a 10 cm. de diàmetre, planes, amb molts radis iguals. Generalment tenen una flor púrpura o negre en el centre. Quan fructifica, les umbel·les esdevenen com nius de pardals, queden recollides i tancades amb el fruit espinós , en forma el·lipsoïdal, d’uns 3 o 4 mm. Cada floreta esdevè una llavor o fruit. L’arrel és blanca i molt més petita que l’espècie cultivada.

Hàbitat:

en prats i herbassars, als marges de terres riques en carbonats, clarianes de boscos. La podem trobar tan al litoral com a muntanya mitjana

Floració i collita:

Del mes de maig fins a l’octubre. Per recol·lectar les fulles tendres s’ha de fer a la primavera, doncs són més tendres, al igual que l’arrel també s’ha d’arrencar abans que la planta faci flor, doncs sinó esdevé molt llenyosa. Les flors les podem collir mentre n’hi hagi i el fruit el recol·lectarem a la tardor, guardant-lo com si fos comí.

Part comestible:

Les fulles tendres, les flors, els fruits i les arrels

Aplicacions gastronòmiques:

Les flors es poden confitar amb vinagre i sal, per posar-les a les amanides o menjar-les com a aperitiu. Les fulles tendres i les llavors per condimentar amanides, sopes i salses. En quant a l’arrel la podem consumir igual que la varietat cultivada, millor cuinada que pas crua, doncs és més llenyosa que la domèstica.

Propietats:

La pastanaga aporta molta vitamina A, que ens va bé per la vista i la pell. També te la propietat de ser diürètica i ens anirà molt bé per eliminar toxines.

Clica aquí si vols veure la recepta amb aquesta planta